El paper bàsic dels agents de lixiviació d'or en els processos de lixiviació en pila és dissoldre químicament (per exemple, cianur) l'or del mineral en un complex soluble, que després es recupera mitjançant adsorció o desplaçament. La lixiviació tradicional de cianur és altament eficient (les taxes de recuperació sovint superen el 80%) i econòmicament significativa per a minerals de baix grau (0,5-1,5 g/t). Tanmateix, la seva naturalesa altament tòxica pot contaminar l'aigua i el sòl, la qual cosa requereix la neutralització dels residus i la gestió-de l'estany tancat. Els agents de lixiviació no cianurs (com la tiourea i el tiosulfat) són respectuosos amb el medi ambient, però costosos (la tiourea és 10 vegades més car que el cianur de sodi), requereixen condicions de reacció dures (entorn fortament àcid) i presenten fluctuacions significatives en les taxes de recuperació (50%-85%).
Els processos de lixiviació en pila són més adaptables, però requereixen permeabilitat específica del mineral, mida de partícula (normalment triturades a 10-50 mm) i clima (idealment millor a les regions àrides). La investigació recent s'ha centrat en tecnologies de millora d'agents de lixiviació, com ara l'addició d'ajudes de lixiviació (peròxids) o biolixiviació (utilitzant l'oxidació microbiana), per millorar les taxes de dissociació de l'or. El desenvolupament futur ha d'equilibrar l'eficiència, el cost i la protecció del medi ambient, com ara la promoció de tecnologies de degradació del cianur (per exemple, el tractament amb H₂O₂) o el desenvolupament de nous sistemes de lixiviació de compostos. A nivell polític, les restriccions a l'ús de cianur a diversos països (com ara el reglament REACH de la UE) impulsaran la indústria cap a processos ecològics.
